Hem de fer un ascensor per arranjar un penya-segat. Escenificació màxima de la paradoxa del límit del Port de Maó. Especialment singular perquè sobre els molls veiem com s’hi aixeca una ciutat. Molts d’altres que no disposen d’un escenari també són ports de ple dret, però pocs en les condicions representatives del de Maó. I justament, allà on s’aixeca el teló, s’acaba; bé a les façanes de Baixamar, bé al penya-segat. El seu consorci (1) s’anunciava fa pocs dies des de la premsa gairebé inactiu, un any més (2). S’imposa la manca de recursos; en el marc vigent de la gestió portuària, l’escenari és fora del port.
Sortosament, uns mesos enrere, es publicava la implicació d’Autoritat Portuària en la reparació del tram de penya-segat on s’hi ubicarà el nou ascensor (3). No tenim cap certesa del seu encert. Mai s’han presentat dades –oficials- del retorn i impacte que suposarà, com tampoc sabem, malgrat el número publicat de viatges (4), dels beneficis reals del primer ascensor, en la millora de les relacions de la part baixa de la ciutat –el moll- amb els seus dalts. Passava el mateix amb les descartades escales mecàniques que aconseguien, amb seguretat, malmetre la representativitat majestuosa de la davallada italiana que Josep Claret dibuixà per a refer la Costa de l’Abundància, avui de Ses Voltes, i pujar des de Baixamar com un senyor. Algú imagina unes escales mecàniques –o un ascensor- a la Piazza di Spagna de Roma?
No sabem si el nou elevador catalitzarà l’activitat dels molls i del centre de Maó. El projecte està aprovat; davant el dubte, confiem que faci aquesta feina. A qui segur ajudarà és al penya-segat; s’ha necessitat un imaginatiu –i benvingut- conveni amb APB per a arranjar-ne un tros, modificar el límit del port, i projectar-hi un ascensor. Que durà ciutadans i, també, visitants. És de tots sabut l’interès en la pujada, fàcil i immediata, dels passatgers dels creuers que, mentre aixequen un segon teló a l’escenari portuari, ompliran les caixes dels establiments de dalt. Alguns estudis, però, en dubten (5). Hem de dur creuers per arranjar un penya-segat.
Per arranjar un penya-segat, i animar una ciutat. Potser sí. Hi ha d’altres models? Potser, també. A qui es dirigeixen els esforços que suposarà la inversió de l’ascensor? És un port pel capital, o per a la ciutat? Mentrestant, les històriques davallades populars a Baixamar romanen oblidades, infrautilitzades i, sovint, tancades. Els hi manca activitat, i se’ls desfà el penyal a sobre; que les tanca i, sovint, també establiments i posa en perill habitatges.
Guanyarem amb l’ascensor el que perdem a la resta del penya-segat? Els trams més malmesos, entre Sa Punta i la Consigna, presenten alhora el major índex de finques tancades –25 concretament-, en runa o en desús. Al bell mig, una que és d’APB i ja forma part del port, la vella Comandància de Marina (6), espera un ús que li torni el sentit. De retruc coincideix, a dalt, amb un dels barris històricament més empobrits de la ciutat i, a més, amb un dels edificis més grans del port i de l’illa, el Verge del Toro, en ple desús i debat sobre el seu reaprofitament.
Una solució imaginativa podria trobar-se en ocupar puntualment les costes d’activitat. No cal anar massa enfora per veure-ho; Cales Fonts o Ciutadella, a l’estiu, en són bons exemples. Com també, començar a repensar transversalment les Tanques del Carme, l’Hospital, les costes i els vells magatzems i habitatges portuaris en desús. Els límits del port es veuen aquí superats, desfets, com el penya-segat. Farà falta un nou ascensor per a refer-lo?
___
Article de Es Diari del 5 de febrer de 2016
Fotografia: El penya-segat i la costa llarga, a l’alçada de les Tanques del Carme.
Referències:
- 1. Consorci del Penya-segat del Port de Maó. Participat per l’Ajuntament de Maó, el Consell Insular de Menorca i el Govern Balear. No en forma part Autoritat Portuària de Balears
- 2. Mir, Pep. El consorcio del acantilado de Maó estará ‘aletargado’ al menos un año más. Diari Menorca Edició del 10 de Gener de 2016. Pàg 6
- 3. Mir, Pep. Puertos pagará un ascensor como alternativa a la escalera mecánica. Diari Menorca. Edició de l’1 de Setembre de 2015. Pàg. 6
- 4. R.D. El ascensor panorámico del puerto de Maó supera los 120.000 viajes. Diari Menorca. Edició del 9 de Maig de 2014.
- 5. Alemany, Joan i Marí, Sergi. El turisme de creuers al port de Maó. OBSAM. Maó, 2006. Pàg 29.
- 6. En esser una finca d’APB, i a causa del marc legal que afecta les propietats i inversions de l’ens portuari, necessàriament el DEUP l’incorpora dins la delimitació administrativa del port.
