Estado: defendida el 24 enero 2020
Autor: Antoni Vidal Jordi
Dirección: Magda Mària
Menció Finalista. Premis Europeus Manuel De Solà Morales 2021
Premi Extraordinari de Doctorat UPC, 2021
La tesi en curs es presenta com la voluntat de generar un col·lecció crítica i dirigida del conjunt de fenòmens –artificis- reunits al Port de Maó que ens ajudi a entendre’l. I que esdevingui, alhora, una nova i contemporània representació gràfica del l’indret. Un Atles, de caràcter documental, conjunt i transversal entre l’arquitectura, l’enginyeria, la geografia, l’arqueologia, la pintura o la fotografia que faci aflorar la multitud d’arquitectures del port, catalogades o no, conegudes o anònimes, que s’hi aboquen i determinen la seva percepció formal, la seva configuració física, i condicionen les seves relacions humanes. Un nou mapa gràfic que, com a nova i diferent representació a les conegudes, posi en relació tots els elements físics que l’artifici de la intervenció de l’home ha anat elaborant de manera estratificada en el temps.
Al Port de Maó la quantitat d’usos diferents en constant convivència és inabastable. Així, hi trobem: una ciutat, Maó, i un poble, Es Castell; tres illes interiors, una d’artificiosa, que no artificial, més una illa desapareguda, la península de la La Mola, amb la fortalesa que li dóna nom – i una península desnaturalitzada, El Llatzaret -; un castell enderrocat, St. Felip. També tres hospitals abandonats i quatre torres de defensa. En quant a residència, cinc urbanitzacions; un conjunt d’esplèndids habitatges arran de mar, de proper enderrocament. Dues estacions marítimes comercials, una d’elles esdevinguda oficines, més una tercera en projecte. Una base naval militar, en progressiu desús; una zona logística de descàrrega de mercaderies en clara decadència; una central tèrmica, insuficient i força present; i un centre logístic d’hidrocarburs. Un moll de pescadors, cada vegada més minvat, i una llotja del peix; molls esportius continus, i dos ports esportius; dotze cales, dues platges. Dotze baixades al mar des dels nuclis urbans; dos passejos marítims a Maó, a cotes diferents; multitud de bars i restaurants en plena decadència. Els vestigis de la gènesi de la industrialització a la ciutat, encara present. Un penya-segat en plena i progressiva descomposició. I embolics legals i competencials, com la plena autonomia de gestió administrativa del port, l’ocupació de l’antic hospital de l’Illa del Rei, o la impossibilitat jurídica d’actuació dels ens municipals, amb gairebé nul•la capacitat de definició de les relacions ciutat-port. La múltiple superposició de circumstàncies tant dispars motiva l’esforç per a un apropament desposseït de prejudicis, que les disposi en el mateix pla.
Amb voluntat d’assistència a les fonts documentals originals, i d’elaboració d’una col·lecció comparada d’objectes d’arxiu (plànols, gravats, vistes, marines, fotografies, postals, hemeroteques, planejaments, i observacions), la tesi no defuig de la seva voluntat dirigida i intencionada. A aquesta recopilació seguirà una segona vessant del projecte destinada a generar aquesta nova representació, a re-dibuixar el port, i a col·leccionar i presentar el material amb sentit crític, i alhora lliure. Totes dues fases de treball, la col·lecció i la representació, aniran acompayades de manera gairebé simultània, d’una tercera, l’escriptura, que permetrà difondre les troballes documentals aconseguides, ens ajudarà a re-ordenar la col·lecció, i contribuirà a transmetre allò que aquest Atles mostrarà i re-situarà conceptualment.
La recerca pretendrà estudiar, de manera transversal, les múltiples realitats arquitectòniques i la multitud de fenòmens, socio-econòmics i polítics que es superposen en aquest singular enclavament natural, que amb el temps ha esdevingut eminentment urbà; i sovint denoten una relació ciutat – port millorable, en ocasions encara no resolta satisfactòriament. Ens trobem davant un entorn infraestructural generador de la identitat local, d’un territori i entorns concrets. La morfologia dels creixements urbans associats, tot creant un escenari arquitectònic únic i concret, que permeten entendre l’indret com un paisatge autònom, però tampoc definit ni acotat, juntament amb els valors de la preservació dels mateixos, la gestió de la pròpia monumentalitat, i de la seva relació amb el temps, això és, la permanència, es revelen com alguns dels eixos motivadors d’estudi. Un buidatge documental i un nou mapa gràfic i escrit, atles. Necessari, perquè no és facil, ni gens immediat, davant tot el que ara s’apunta, entendre’l. I encara menys, explicar-lo.
