El paper dels temples parroquials en la construcció de Barcelona
Estado: Defendida el 9 de mayo de 2016
Autora: Alba Arboix-Alió
Dirección: Félix Solaguren-Beascoa de Corral / Magda Mària
La contribució de les esglésies parroquials al desenvolupament i a l’articulació dels diferents barris de Barcelona és un tema clau per a la comprensió de la ciutat, tant a nivell urbà i arquitectònic com també a nivell conjuntural. I és que les parròquies constitueixen un tipus arquitectònic singular paradigmàtic per explicar el creixement de Barcelona i per relacionar les formes construïdes amb la conjuntura política i econòmica que les impulsa, la mentalitat de la societat que les sufraga i la cultura dels que les projecten.
Durant els segles XIX i XX, a Catalunya, s’inicia un procés de profanitat que es prolonga fins al segle XXI, protagonitzat per un pensament eminentment laic. Tal vegada sigui per això, i pels prejudicis que durant un temps han acompanyat el tema sacre, que mai fins ara s’havia abordat. Però en realitat, per molt que la societat i l’estat democràtic s’hagin secularitzat, els temples parroquials segueixen molt vinculats a la cultura popular i continuen existint, articulant i aglutinant la ciutat de Barcelona, havent-hi en aquests moments més esglésies construïdes durant els últims setanta anys, que en tots els segles anteriors junts.
L’estudi té com a objectiu principal generar una col·lecció crítica del conjunt d’enclavaments urbans barcelonins protagonitzats per una església parroquial. La hipòtesi inicial és que a partir de les esglésies es pot entendre el creixement de la ciutat, tant des del punt de vista del seu desenvolupament urbanístic com de la progressiva materialització del lloc. I és que el lligam entre temple i ciutat s’insinua, d’una manera o altra, des de les primeres esglésies fundacionals fins a les dels últims barris de polígons creats, passant per les que han desaparegut i han generat noves places o les que, aprofitant la seva magnífica fàbrica, se les ha reutilitzat per a altres funcions més d’acord amb les necessitats de la societat actual.
Amb aquest punt de partida, el treball es planteja en tres capítols principals que corresponen a tres distàncies focals: una primera, més llunyana, que estudia la contribució de les esglésies parroquials a la forma del creixement urbà de la ciutat; una segona, a una escala més propera, que analitza el tipus i la forma de l’espai urbà adjacent als temples per desgranar-ne el seu lligam; i una tercera mirada, més pròxima encara, que es centra en la tipologia arquitectònica i en l’estudi de la implantació i contacte de l’església amb el sòl urbà. Tres aproximacions diferents, però entrelligades i complementàries que, tal i com recull el quart capítol, demostren ser més poderoses quan es presenten de manera superposada, permetent explicar totes elles una mateixa història: Barcelona a partir de les seves esglésies i les esglésies a partir de Barcelona. Amb aquest viatge d’anada i retorn, i apuntant una darrera reflexió amb clau de futur que passi pel canvi d’ús del patrimoni sacre, es vol desplegar la complexitat de temes que es deriven de l’àmplia presència d’esglésies parroquials a la ciutat comtal.
D’aquesta manera, a partir de la totalitat dels temples parroquials, l’estudi ofereix una interpretació inèdita de Barcelona, proposa alternatives de reús pel futur d’aquests elements sacres i contribueix a l’aportació de coneixement de la ciutat.
