Desitjos per al 2016

Seria bo que Barcelona tingués un pla sobre els edificis que ja no tenen ús

vicens

Les notícies aparegudes sobre el darrer ple municipal de l’any han posat en evidència un interessant problema de l’arquitectura a Barcelona. Algunes fan esment a edificis concrets i a nous equipaments que formen un conjunt que produeix aquestes reflexions. La Casa Vicens, al carrer de les Carolines, serà transformada en Museu del Modernisme; al fons del llegat de Carmen Balcells, que es reclama per a la ciutat, caldrà buscar-li un lloc; el nou museu de l’Hermitage sembla incert en el seu lloc al port; a l’antiga sala del cinema Urgell s’hi podria fer un interior d’illa; s’ha parlat del destí de la Monumental (encertadament qüestionat per María Rubert a El Periódico) i de l’emplaçament del Museu de l’Arquitectura, i fins i tot s’ha apuntat la possible utilització de l’antic edifici de la Llotja del carrer Avinyó per fer-hi un museu al cineasta Woody Allen (increïble banalitat!).

Més enllà de les diferències entre aquests casos, resulta evident que avui una ciutat no pot deixar que el destí dels edificis en desús o amb un ús poc adequat quedi sense un pla de conjunt, per tal d’evitar que els diversos grups i els seus regidors inspirats converteixin el destí d’un edifici en un element publicitari i en una equivocació arquitectònica. Cada regidor veurà en el seu barri un lloc adient per donar un ús a un edifici buit, però és convenient que sigui observat en el conjunt de la ciutat. De fet, en certa mesura es posa en dubte que, en aquest cas, la descentralització sigui idònia, especialment en els usos que afecten tota la ciutat.

Tampoc sembla una qüestió que es pugui resoldre sense un coneixement adequat de la idoneïtat d’una estructura edilícia que li atorgui un ús diferent del que s’havia previst allotjar inicialment. No n’hi ha prou a triar l’edifici buit per la seva singularitat, pensant que l’arquitectura és un reclam o pel lloc que ocupa a la ciutat. Arquitectura és també programació, o dit d’altra manera: la feina dels arquitectes també és aquesta, perquè un projecte comença amb una decisió com la que suposa triar un nou ús per a un vell edifici. Expressat amb cruesa, quants projectes són equivocats perquè el seu origen parteix d’una decisió equivocada?

Però el que resulta innegablement positiu és que la ciutat vagi reaccionant als buits que genera en el seu interior; ja siguin solars (que ja van ésser motiu d’un pla específic) o, en aquest cas, edificis sense usos adients. La ciutat genera aquests buits per la senzilla raó que creix; per això mateix, si és indiscutible que el creixement urbà es planifica, no hauríem de deixar a l’atzar a quina activitat es destinen els edificis buits o sense usos adequats. Però cal alguna cosa més. Davant del nou any estaria bé demanar als Reis Mags un pla sobre els edificis que ja no tenen ús, o fins i tot anticipar-se quan això resulta evident i redactar un protocol sobre com actuar i donar idees per canviar d’ús un edifici.

Una darrera reflexió no pot deixar de banda el fet que les notícies sobre l’aprofitament de vells edificis, que afecten exclusivament usos museístics o culturals, sorgeixen al mateix temps que es fa pública la convocatòria d’un concurs internacional per fer 450 habitatges a les Glòries, anunciada al ple municipal. L’habitatge, doncs, sembla que segueix estant fora de la pràctica de l’aprofitament d’antigues instal·lacions, almenys des del punt de vista de la iniciativa pública.

Si s’obrís també la possibilitat d’utilitzar edificis sense ús per fer-hi habitatges, es donaria més pes a la iniciativa de la reutilització i guanyaria la idea que es tracta d’una qüestió estratègica i no d’una iniciativa de cara a la galeria i de repercussions turístiques. La manca d’una pràctica més intensa en aquest camp també posa en evidència la feixuga, antiquada i poc flexible normativa en l’habitatge de promoció pública, en la qual hauria de tenir cabuda certa amnistia normativa per fer compatible les característiques dels vells edificis amb la seva habitabilitat. Cercar un equilibri en els destins dels vells edificis reaprofitats és un instrument per equilibrar els usos de la ciutat. Només creurem que aprofitar edificis vells és important quan vegem que el govern municipal també es planteja convocar concursos internacionals per reutilitzar-los. Voldrà dir que creu en aquesta manera de fer arquitectura i que la creativitat no afecta tan sols allò nou sinó la nova manera d’interpretar el que ja tenim. I per cert: que el concurs sigui internacional no és cap garantia, i més aviat sona a propaganda i publicitat. Per què no convocar un concurs internacional per dirigir el Patronat de l’Habitatge?

Xavier Monteys / El País, 6 de gener de 2016

___

Fotografia de EFE apareguda a l’article original de El País

Comparte este contenido:

No hay comentarios »

No comments yet.

Deja un comentario