Les imatges d’un nou paisatge creat per al turisme

La fotografía com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació de la Costa Brava als anys ’60.

Defensada el 3 de novembre de 2015

AUTORA: SILVIA MUSQUERA I FELIP

Directora: Teresa Rovira Llovera

CodirectorXavier Monteys

El paisatge és com un llibre obert, és el millor lloc on l’ésser humà ha escrit la seva història. Ivette Barbaza.

La Costa Brava no és només un lloc en el territori, ni es pot resumir en una imatge, ni pot abordar-se des d’un únic aspecte. La complexitat del seu paisatge polièdric, la fa inabastable. Un paisatge que no havia sofert practicament canvis fins l’arribada massiva del turisme de sol i platja a principis dels anys seixanta. Les seves caracterfstiques geogràfiques, el clima i la gent que hi vivia van contribuir a fer del litoral gironí un dels destins de vacances més sol·licitats d’Europa, on la fotografia va tenir un paper essencial en la creació de l’imaginari associat a un nom: “Costa Brava”. La tesi estudia la Costa Brava, des del seu bateig per Ferran Agulló, el 1920, fins a les transformacions produídes durant els anys seixanta; a través d’una documentació obtinguda de les fonts originals formada per, pintures, fotografies, guíes turistiques, articles de diaris, tesis i projectes arquitectònics que s’emmarquen dins aquest context geogràfic i temporal, quan una nova i desconeguda arquitectura hotelera va sorgir al llarg de tota la costa, una arquitectura que, de manera exemplar, es va inserir en el paisatge creant-ne un de nou. Els nous hotels van sorgir, pràcticament de forma simultània, de sud a nord, on una normativa creada per la protecció del paisatge, l’any 1954 va tenir un paper cabdal en la configuració volumètrica dels edificis segons les característiques del paisatge on s’havien d’inserir. D’una manera entrellaçada l’arquitectura apareix al llarg de cinc capítols, descrita amb textos, dibuixos i fotografies, que mostren les noves instal·lacions turístiques i el seu paper en la transformació del paisatge. Una arquitectura que, amb un llenguatge modern i alhora arrelat a la tradició constructiva dels pobles de pescadors, va trobar el seu lloc acoblant-s’hi d’una manera natural. L’anàlisi de les diverses edicions de la guia Costa Brava de Josep Pla, juntament amb una selecció de guies turfstiques editades entre el 1929 i 1970 constaten els canvis soferts en el paisatge, on uns primers colonitzadors, els edificis hotelers van marcar una pauta per a la futura urbanització de la Costa Brava. L’obra de quatre arquitectes gironins, Joan Maria de Ribot i de Balle, Josep Esteve Corredor, Josep Claret i Pelai Martínez, permet veure una arquitectura projectada, amb sensibilitat cap al territori, contribuint a la creació del paisatge amb la construcción d’uns edificis que encara avui es distingeixen per deixar-hi una mfnima empremta. Fins fa pocs anys encara podíem constatar com l’arquitectura del Club Med del Cap de Creus va aconseguir fondre’s a la Plana de Tudela. Els hotels, tot i la seva senzillesa, van esdevenir un model a ser imitat, on la contenció en les seves dimensions, l’emmarcament del paisatge des de l’interior i l’oferiment d’un espai habitable a l’escala del turista van fer d’aquesta arquitectura el segell de qualitat d’una recent estrenada Costa Brava. Finalment el descobriment de l’arxiu inèdit del fotògraf i publicista Tomàs Mallol, va ser el catalitzador de la investigació. A través de les imatges, ens mostra l’evolució del paisatge juntament amb la de l’arquitectura hotelera en un moment en què els recent inaugurats hotels, de forma respectuosa, van donar resposta a les necessitats urgents d’aixoplugar els nouvinguts turistes sense oblidar el paisatge, el seu principal valor. Les relacions transversals entre els personatges, els edificis i els llocs apareixen en un material d’origen molt divers que ens dibuixa una única Costa Brava. Viatjant en el temps de la mà de les imatges podrem, com ho van fer els primers turistes, tornarla a descobrir. Una Costa Brava que va ser i que, encara que diferent, manté la seva essència.

___

The Costa Brava is not just a place within the territory, nor can it be summed up in an image, or approached through a single aspect. The complexity of its multifaceted landscape, makes it unattainable. A landscape that had hardly changed at all until the arrival of the mass tourism of sun and sand in the early 1960s. Its geographical characteristics, the climate and the people who lived there. helped make the Girona coast one of the most popular holiday destinations in Europe, a place where photography played an essential role in the creation of imagery associated with the name: “Costa Brava”. This thesis studies the Costa Brava, from its christening by Ferran Agulló, in 1920, to the transformation produced during the 1960s; through documentation obtained from original sources consisting of paintings, photographs, tourist guides, newspaper articles, theses and architectural projects that are framed within this geographic and temporal context. when a new and unknown form of hotel architecture emerged along the coast, an architectural style that in an exemplary way, was introduced into the landscape, creating a new one. New hotels popped up almost simultaneously, from the South to the North, where regulations created in 1954 for the protection of the landscape, played a crucial role in the volumetric configuration of the buildings according to the characteristics of the landscape where they were to be introduced. Through an interlinking approach, architecture appears throughout five chapters, described with text, drawings and photographs that illustrate the new facilities for tourism and their role in the transformation of the landscape. An architecture that, with a language that is both modern and at the same time, rooted in the constructive tradition of fishing towns, found its place through the natural composition of its component parts. The analysis of the various editions of the Costa Brava Guide by Josep Pla, together with a selection of tourist guides published between 1929 and 1970, confirm the changes in the landscape, where the first colonisers, the hotel buildings, charted the course for the future development of the Costa Brava. The work of tour architects of Girona, Joan Maria de Ribot i de Balle, Josep Esteve Corredor, Josep Claret i Pelai Martinez, provide a vision of an architecture designed with sensitivity towards the territory, contributing to the creation of the landscape with the construction of certain buildings that still stand out today for their minimal imprint. Until a few years ago we could still see how the architecture of the Club Med of the Cap de Creus managed to blend into the Plana de Tudela. The hotels, despite their simplicity, became a model to be imitated, where the containment of its dimensions, the framing of the landscape from the inside and the provision of a tourist-suitable living space established this architecture as the seal of quality of the recently presented Costa Brava. Finally, the discovery of the unpublished archive of the photographer and publicist Tomàs Mallol was the catalyst for the research. The images he used show us the evolution of the landscape and the hotel architecture at a time when the newly opened hotels respectfully met the urgent accommodation needs of the new tourists without forgetting the landscape, their main value. The interconnections between the people involved, the buildings and the places appear in very diverse source material that depicts a unique Costa Brava. Travelling back in time through the images, we can re-discover the Costa Brava, just as the first tourists themselves discovered it. The Costa Brava that was, and that, although different, maintains its essence.

Comparte este contenido:

No hay comentarios »

No comments yet.

Deja un comentario